Les jornades De l’arrel a la subversió celebrades el passat 7 i 8 de maig, van ser un espai d’aprenentatge i reivindicacions amb un objectiu molt clar: Qüestionar el model de sistema educatiu actual i les múltiples formes en què emergeixen les desigualtats als centres educatius, per tal d’avançar cap a polítiques educatives realment transformadores.
I ho vàrem fer de la manera que més ens engresca: generant un espai de trobada i diàleg entre docents, joves, entitats, activistes i expertes en educació que amb la seva tasca diària posen un granet de sorra per a construir una educació més justa i feminista.
Les jornades van donar el tret de sortida amb les ponències d’Aina Tarabini, Teo Pardo i Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola i moderat per la Berta i l’Alejandro del Grup de recerca d’Educació i Gènere de la UAB. A través de diferents mirades i perspectives, les ponències ens van permetre situar i entendre la problemàtica envers les desigualtats i violències que avui en dia trobem a les aules i en el nostre sistema educatiu.
Des del paradigma de la sociologia i la investigació en l’àmbit educatiu, l’Aina Tarabina ens exposa el següent:
“(…) de vegades sembla que la desigualtat social supera qualsevol acció institucional. Podria semblar que la pobresa et condiciona estructuralment per sempre més, però una mateixa família amb el mateix nivell de capital cultural serà més o menys valorada en diferents centres eductius en funció de l’acció pedagògica. Tu pots aprofitar el capital lingüístic d’una família migrada, per exemple, o el pots ometre”.
Des d’un enfocament transfeminista, el Teo Pardo, activista trans i professor de biologia, va fer una anàlisi de les violències vinculades al gènere identificades a les aules.
“Posar el gènere dins els cossos és molt problemàtic perquè esborrem la part de gènere que hi ha a fora, que és social, col·lectiva. (…) La sexualitat està profundament travessada pels discursos socials, la vergonya no és individual”.
L’Ainhoa Nadia Douhaibi, investigadora independent que indaga sobre la relació estructural entre racisme, criminalització, Estat i capitalisme, va exposar com l’escola, en el marc del nostre sistema educatiu i polític, és reproductora del racisme institucional.
“Totes les direccions [de les escoles] han rebut formació per ajudar-les a detectar processos de radicalització extremista a les aules (…) Cada dos dies o tres s’activa un protocol per veure si un alumne s’està tornant extremista. La majoria s’activen per alumnat musulmà.
Tenint present aquest marc, la jornada va continuar amb la presentació de diferents propostes coeducatives que dia a dia fan possible una educació més igualitària des d’una perspectiva feminista, antiracista i de justícia global en els centres educatius i altres àmbits educatius i comunitaris. En una primera taula van participar l’AFFAC, la Federació casals de joves de Catalunya, el grup Docents per l’habitatge de Barcelona, Fronteres Invisibles, el Grup de Coeducació i Pedagogies Feministes de Ca la Dona, i amb la moderació de Itsasne Gaubeca; mentre que en la Taula de la tarda van participar Entrepobles, l’Associació de drets sexuals i reproductius, el Proyecto Yawar – Dignidad menstrual de Bolivia i El Rebozo Cuidado de la Vida y los Territorios de Mèxic, amb la moderació de Mamadou Yero Seydi.
Les taules van permetre identificar que el gran repte al qual ens enfrontem avui en dia, és exigir a l’administració educativa que formi a les persones que són agents educatius per tal de revertir la situació de desigualtat i violència a les aules. D’altra banda, considerem que aquest repte s’ha d’assolir creant xarxes de suport, aliances i treball conjunt, sobretot en el context actual d’auge de l’extrema dreta.
Des de les entitats del sud global ens recorden la importància de tenir present la interdependència entre els diferents territoris i la necessitat de prendre consciència de com les accions del nord global tenen un impacte directe en el sud i viceversa. Exposen la importància del “teixit comunitari” entre els territoris com a via per afavorir la pau, partint del territori (cos), en relació amb els altres i amb la mare terra. Finalment, ens recorden que les violències envers dones i dissidències tenen un caràcter global i cal combatre-ho promovent la creació de vincles saludables com a base per generar altres narratives. Per a recuperar totes les ponències i Taules d’experiència podeu veure els vídeos aquí:
Ponències inaugurals: Aina Tarabini, Teo Pardo i Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola.
Taula d’experiències I: AFFAC, Federació casals de joves de Catalunya, Docents per l’habitatge 080, Fronteres Invisibles, Grup de Coeducació i Pedagogies Feministes de Ca la Dona, amb la moderació de Itsasne Gaubeca.
Taula d’experiències II: Entrepobles, l’Associació de drets sexuals i reproductius, el Proyecto Yawar – Dignidad menstrual de Bolivia i El Rebozo Cuidado de la Vida y los Territorios de Mèxic, amb la moderació de Mamadou Yero Seydi.
L’escalf de la jornada va servir com a pretext per retrobar-nos l’endemà, dijous 8 de maig, a una jornada molt especial. L’objectiu de la qual era fer ressò dels aprenentatges, idees i propostes de la jornada del dia anterior per repensar conjuntament amb professorat i alumnat de diferents centres educatius en propostes i reclamacions concretes per al departament d’educació. Per a assolir aquest objectiu, el grup de recerca Educació i Gènere van presentar la recerca “Benestar i malestar a l’escola” on es van presentar els resultats de la recerca en col·laboració de 16 centres educatius de Catalunya amb l’objectiu d’analitzar la percepció de benestar o malestar de l’alumnat de secundària des d’una perspectiva interseccional. Seguidament, l’entitat Circula Cultura va dinamitzar un taller entre joves en el que abordar experiències, relats i sentits vinculades a experiències de malestar i benestar dins dels centres educatius. Simultàniament, Obliqües dinamitza un taller per a professorat amb l’objectiu d’estrènyer lligams i plantejar reptes de present i futur a les aules.
La jornada va finalitzar amb la presentació de les propostes i reivindicacions sorgides durant els tallers i una posada en comú entre les joves i el professorat, amb l’interès que les seves veus i demandes es facin ressò més enllà de les jornades i arribin fins al departament d’educació. Sense oblidar el regal que ens van oferir Adriana Bertran i Berta Llos Casadellà que, a través de la poesia escènica i la glossa, ens recorden la importància de la col·lectivitat compartint relats i esperances des dels feminismes i la justícia global.
Agraïm al grup de recerca Educació i Gènere de la UAB per la relatoria realitzada durant les jornades que recull les veus i necessitats de totes les que vau formar part de les jornades; a l’equip d’Obliqües que ens estan acompanyant en la construcció col·lectiva de la Coeducació Transformadora; a Pura Quiteria per al fantàstic cartell de les jornades i les fotografies realitzades; a Backup per la gravació de les jornades i el suport tècnic; a totes les entitats, activistes, centres educatius i joves que fan possible una Coeducació Transformadora dia a dia.
